Som la tercera generació de llibreters, amb en Jordi al capdavant. Organitzem presentacions presencials de llibres, trobades amb els autors i signatures de llibres. També venem premsa, revistes, joguines, objectes de regal, loteria i articles de platja a la nostra botiga presencial.
Inaugurada el 1958 pels avis, la Manolita i en Lluís, van donar continuïtat al negoci els pares d’en Jordi, la Maria i en Joan. Som a l’Estartit, un petit poble de pescadors i ara també turístic al Baix Empordà, situat al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, en plena Costa Brava.
Ens agrada compartir informació sobre llibres, recomanar-vos-en i que ens en recomaneu. Estarem molt contents que ens vingueu a veure a l’Estartit o a compartir estones amb els escriptors que ens visiten.
Recordeu que llegir ens fa ser lliures i, a nosaltres, també, ens porten felicitat.
Tal com s’explica al llibre de la Festa de Santa Llúcia de l’Estartit (2021), ‘La llibreria Elias ha sigut des del principi un afer de família, i sobretot, de dones.’
Els inicis de l’actual negoci s’han d’anar a buscar a la dècada dels anys 40, al carrer Major de Torroella de Montgrí on en Joan, en Lluís Elias i la seva dona, la Manolita, tenen una llibreria.
El 1955 en Lluís i la Manolita, amb tres filles, la Maria, la Maria Pilar i la Marta, obren un nou negoci de diaris a l’Estartit, a prop de la plaça de l’Església, al carrer Santa Anna. Venen diaris estrangers, revistes i souvenirs.
El 1958 obren la nova llibreria en la ubicació actual, però amb entrada només per el carrer Santa Anna. Poc a poc aniran ampliant el negoci i acabaran tinguent sortida també pel carrer del Port.
Inicialment els diaris arribaven primer a Flaçà, en tren, i després a Torroella de Montgrí, en autobús. I amb una VeloSolex els portaven a l’Estartit. D’aquella época és de destacar la presència de força turistes anglesos que compraven diaris i revistes a dojo. Les piles de diaris que arribaven eren tantes, que els més matiners les feien servir de tamborets mentre no s’obria la llibreria. Amb l’arribada dels automòbils i la millora dels transports, aquesta imatge va anar variant amb els anys.
Tenir com a clients a força turistes estrangers va tenir com a resultat que van aprendre a entendre’s amb ells en francès, en anglès, en holandès, en alemany. L’any 1972 la Maria es va casar amb Joan Matas i ell s’incorporà també al negoci. Aviat van arribar els fills, en Jordi i en Lluís.
L’any 1997 es va fer la darrera reforma de la botiga i en Jordi Matas acaba portant el negoci. I a la botiga, els diaris ja no eren les piles d’exemplars que havien estat anys abans. Però s’havien incorporat articles de papereria, material escolar, material d’oficina, un ampli ventall de llibres per a tots els gustos i per a totes les edats, joguines, estris de platja i les loteries.
També amb en Jordi van arribar l’organització d’accions culturals: parades per Sant Jordi, decoració per al Beatle’s Weekend, presentacions de llibres en diferents llocs i espais, i també per alguns pobles dels voltants.