Nosaltres

Qui som

Som la tercera generació de llibreters, amb en Jordi al capdavant. Organitzem presentacions presencials de llibres, trobades amb els autors i signatures de llibres. També venem premsa, revistes, joguines, objectes de regal, loteria i articles de platja a la nostra botiga presencial.


Inaugurada el 1958 pels avis, la Manolita i en Lluís, van donar continuïtat al negoci els pares d’en Jordi, la Maria i en Joan. Som a l’Estartit, un petit poble de pescadors i ara també turístic al Baix Empordà, situat al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, en plena Costa Brava.


Ens agrada compartir informació sobre llibres, recomanar-vos-en i que ens en recomaneu. Estarem molt contents que ens vingueu a veure a l’Estartit o a compartir estones amb els escriptors que ens visiten.
Recordeu que llegir ens fa ser lliures i, a nosaltres, també, ens porten felicitat.

D'on venim

Tal com s’explica al llibre de la Festa de Santa Llúcia de l’Estartit (2021), ‘La llibreria Elias ha sigut des del principi un afer de família, i sobretot, de dones.’

Els inicis de l’actual negoci s’han d’anar a buscar a la dècada dels anys 40, al carrer Major de Torroella de Montgrí on en Joan, en Lluís Elias i la seva dona, la Manolita, tenen una llibreria.

El 1955 en Lluís i la Manolita, amb tres filles, la Maria, la Maria Pilar i la Marta, obren un nou negoci de diaris a l’Estartit, a prop de la plaça de l’Església, al carrer Santa Anna. Venen diaris estrangers, revistes i souvenirs.

El 1958 obren la nova llibreria en la ubicació actual, però amb entrada només per el carrer Santa Anna. Poc a poc aniran ampliant el negoci i acabaran tinguent sortida també pel carrer del Port.

Inicialment els diaris arribaven primer a Flaçà, en tren, i després a Torroella de Montgrí, en autobús. I amb una VeloSolex els portaven a l’Estartit. D’aquella época és de destacar la presència de força turistes anglesos que compraven diaris i revistes a dojo. Les piles de diaris que arribaven eren tantes, que els més matiners les feien servir de tamborets mentre no s’obria la llibreria. Amb l’arribada dels automòbils i la millora dels transports, aquesta imatge va anar variant amb els anys.

Tenir com a clients a força turistes estrangers va tenir com a resultat que van aprendre a entendre’s amb ells en francès, en anglès, en holandès, en alemany. L’any 1972 la Maria es va casar amb Joan Matas i ell s’incorporà també al negoci. Aviat van arribar els fills, en Jordi i en Lluís.

L’any 1997 es va fer la darrera reforma de la botiga i en Jordi Matas acaba portant el negoci. I a la botiga, els diaris ja no eren les piles d’exemplars que havien estat anys abans. Però s’havien incorporat articles de papereria, material escolar, material d’oficina, un ampli ventall de llibres per a tots els gustos i per a totes les edats, joguines, estris de platja i les loteries.

També amb en Jordi van arribar l’organització d’accions culturals: parades per Sant Jordi, decoració per al Beatle’s Weekend, presentacions de llibres en diferents llocs i espais, i també per alguns pobles dels voltants.